>rafael forga
escultor
lloc: C/Riereta #20 bis "Atelieretaguardia"

Graduat Superior en disseny d’interiors a l’Escola d’Art i disseny de Terrassa al 2000 i
>La conferència la va organitzar en tres parts, corresponents a les tres etapes professionals que en Gabriel ha passat.
>La primera etapa correspont encara a la seva època d'estudiant. Amb dos companys més de l'Escola d'Art de Terrassa realitzen diversos projectes del que destaca el projecte d'interiorisme en un bloc d'habitatges al Raval de Barcelona, del que obtenen el 2on Premi FAD Habitàcola.
La intervenció es centre en la recuperació d'uns espais, caracteritzats per elements tradicionals donats en el context.
La recerca de la llum i la funcionalitat són els eixos vertebradors d'un habitatge sense limitacions espails, transformable, donada la diversitat i les necessitats, forts condicionants del barri del Raval de Barcelona. La participació de l'usuari és vital en la concepció del seu espai vital, oferint-li la possibilitat, a nivell visual i funcional, de transformar-lo per a la convivència, el treball, l'oci o l'estudi, adaptant-se així a les necessitats i al ritme canviant de la societat.
>La segona etapa s'engega amb la formació d'Indaga (Taller d'interiorisme).
El projecte 28m2 gira al voltant de la idea d'obrir l'espai a través del mobiliari. Un moble capaç de fer desapareixer el llit, la tele i capaç d'obeir a les necessitats del dormitori, la sala d'estar menjador i l'estudi de treball.
El segon projecte respon a la condició no convencional del propietari. Aquesta condició es manifesta en un projecte fora dels paràmetres habituals de l'habitatge. El projecte s'intenta construir in situ amb els elements existents del pis creant un espai flexible acord a les necessitats del propietari (estudi-habitatge-sala exposicions). El métode de treball és també no convencional i es treballa mitjançant un storyboard que plasma les intencions que pot generar l'espai i no la imatge del propi espai.
El tercer projecte és la delegació a Lleida de Mútua Manresana. En aquest cas es treballa el concepte d'identitat. S'obre l'oficina convertint-la en un espai no d'oficina sinó quasi de botiga. Obrir al carrer i fomentar la relació amb l'interior (equip humà) a través de la llum, i la generació d'espai continus.
>La tercera etapa correspont a la consolidació d'Indaga com a Taller d’arquitectura i disseny.
Aquesta nova etapa comença amb l'habitatge Guimerà. Aquest projecte conté per una banda un concepte de buidatge i sanejament que porta a la idea de generar un espai flexible capaç de variar segons les necessitats. L'espai que es genera intenta establir un diàleg amb el context existent a través de la recuperació del paviment o la recuperació de les bigues del sostre. Una altra idea és la d'intentar diferenciar el contenidor del contingut a través d'un element (o pell vidriada) que pren diferents usos (làmpara, divisòria, porta...) i que ressegueix l'interior de l'habitatge.



El tercer projecte és la seu central de Mútua Manresana a Manresa. La proposta respon al desig de fer arribar la llum natural a tots els racons, apostant pel caràcter obert dels diferents espais que intenten difuminar els seus propis límits en la recerca de les visuals exteriors i interiors per tal d’enriquir els recorreguts i els diferents espais de treball. La transparència i la lleugeresa són elements de relació, proximitat i comunicació, consolidant a través dels materials, la llum, els colors i la relació entre ells, un espai que amb el delicat treball dels detalls, esdevingui sincer, flexible, singular, confortable, i sobretot humà.

























David Codinach (Olot 1977)
Arquitecte per l'ETSAV, UPC al 2003. Col·labora del 1998 al 2005 al despatx d'estructures de Robert Brufau / Sala Consultors. El 2005-2006 col·labora puntualment amb altres despatxos de càlcul d'estructures. A partir de 2003 comença a treballar per compte propi i des del 2007 s'hi dedica exclusivament. Des de abril de 2006 és cap de servei de l'OCT del col·legi d'arquitectes a la demarcació de Girona.
>El dia 6 de febrer vam assistir a la setena conferència de Primeres Passes a càrrec de David Codinach, arquitecte i consultor d'estructures. En David ens va explicar una altra vessant de l'arquitectura que fins ara no havíem tractat al nostre cicle.
>La seva conferència la va dividir en dos parts diferents. Una primera part la va dedicar a descriure diferents projectes classificats per tipologies on havia intervingut. La segona part va ser una col·lecció d'exemples de males pràctiques en el món de les estructures moltes vegades per inconsciència del constructor, promotor o fins i tot de l'arquitecte titular de l'obra.
>El primer projecte que ens va exposar la va titular "estructures amb interactivitat arquitecte-consultor". Sota aquest títol va descriure un habitatge unifamiliar a Sant Vicenç. L'habitatge partia d'una estructura metàl·lica senzilla però la singularitat d'aquest projecte era el voladís d’ aproximadament 5 metres que es creava a la planta primera sobre la cuina. L'arquitecte i l'estructurista van treballar conjuntament per tal de donar una solució que fos correcta tan a nivell estructural com estètic. Finalment, es va decidir realitzar una llosa posttesada, una solució no gaire convencional en habitatges.

>El següent projecte consistia en una rehabilitació i com s'ha d'adaptar una estructura vella en una nova i que segueixi tota la normativa vigent. En aquest cas era una rehabilitació d'un habitatge unifamiliar en 2 apartaments a la Cerdanya. En aquest cas per raons de normativa el volum exterior de la casa no podia ser modificat, per tant en alguns espais de l'habitatge no es complien les alçades segons les normatives d'habitabilitat. A la vegada, l'estat de l'habitatge era molt precari i necessitava una reforma profunda per tal de poder adaptar-se a la nova distribució. L'estructura era de murs de pedra i biguetes de fusta. Primer es van ajustar els nivells horitzontals, després es va consolidar l'estructura i es van obrir forats. Per tant, la intervenció es va haver de realitzar de forma acurada i seguint una planificació estricta de l'obra.
>A l'apartat d'estructures petites ens va mostrar la construcció d'un altell en un habitatge de Barcelona. Tot i que l'element estructural era petit, l'altell tenia uns requeriments que necessitaven un estudi acurat de l'estructura. La proximitat a la porta que no permetia recolzar l'altell de paret de càrrega a paret de càrrega i la impossibilitat de col·locar pilar els va conduir a realitzar una estructura metàl·lica penjada. En aquest apartat en David ens va fer la reflexió de que no per ser un encàrrec petit és menys interessant.
>A partir d'aquest moment la segona part de la conferència va consistir en un seguit de mal propòsits en la construcció d'estructures com per exemple la no previsió de col·locar passa-tubs abans del formigonat i per tant la realització després dels forats que a vegades poden perjudicar els elements resistents, la mala col·locació de puntals que poden ensorrar forjats quan es formigonen, la mala execució de murs de contenció i estintolaments i altres exemples. Aquesta última part va servir per fer-nos reflexionar sobre la importància de les estructures en el projecte i la seva bona execució.
CREUETES de punxonament
APUNTALAMENTS. Un apuntalament mal executat pot provocar el col.lapse d’una estructura. al mercat hi ha moltes marques i suficients productes per qualsevol cas que ens poguem trobar, no cal inventar res.
EXCAVACIONS . Els terrenys argilosos sóS.n cohesius i fàcilment alterables en periodes de pluges.
ESTINTOLAMENTS
>>La pròxima conferència anirà a càrrec TWO.BO Arquitectura (Pablo Twose, Maria Pancorbo i Alberto Twose). La cita és el 26 de febrer a les 20.00h al C/Comte Borrell #89 2 1B de Barcelona